Skip to main content

FemFrame

FemFrame
Mètode

GenderMag

GenderMag és un mètode que permet analitzar interfícies de programari identificant possibles diferències d’ús segons diferents patrons cognitius que sovint s’associen amb el gènere. El seu objectiu és fer que les interfícies digitals siguin més inclusives, comprensibles i usables per a una diversitat de persones, especialment dones i perfils no tècnics.

Abreviatura GenderMag
Origen i context

Margaret Burnett i equip de l’Oregon State University, 2016

Principis

Les persones tenen estils cognitius diferents que poden impactar com interactuen amb la tecnologia. Els dissenys sovint parteixen d’assumpcions no explícites que afavoreixen un perfil d’usuari masculí i amb formació en tecnologia. Amb GenderMag identifiquem i analitzem aquests aspectes mitjançant l’ús de "persones" arquetípiques.

L’Abby és una professional intel·ligent i capacitada, però no es considera tècnica. Quan fa servir una eina digital, pot:

Sentir-se insegura si hi ha massa opcions o si no entén clarament què passarà.
Tenir por de perdre informació o espatllar alguna cosa.
Buscar instruccions detallades abans de començar.
Voler complir la seva tasca i prou, no explorar per plaer.

GenderMag fa servir l’Abby per "fer visible l’invisible" i posar sobre la taula friccions que passen desapercebudes per perfils tècnics, Ens proposa que ens posem a la seva pell per identificar possibles barreres en el disseny.

Components

Patró cognitiu:
Els patrons cognitius són els components bàsics dels nostres processos mentals. Ens proporcionen un marc per organitzar la informació, prendre decisions i resoldre problemes. De la mateixa manera que un pintor utilitza diferents pinzellades per crear una obra mestra, els nostres patrons cognitius configuren la manera com pensem i abordem diverses situacions.
https://oddnoodle.com/cognitive-patterns/

Dimensions cognitives ("facets"): 5 aspectes que tendeixen a mostrar-se amb diferències estadístiques per gènere i que afecten l’ús de la tecnologia:

  • Motivació

  • Estil de processament d’informació

  • Autoeficàcia digital

  • Actitud davant el risc

  • Estil d’aprenentatge (tinkering vs. procés).

Formularis d’avaluació:

  • Subgoal Report Form: per analitzar si la persona fictícia identificaria correctament cada subobjectiu dins la tasca.

  • Action Report Form: per analitzar si la persona fictícia realitzaria les accions i si comprendria que avança cap al seu objectiu.

Persones arquetípiques: personatges ficticis creats amb perfils diferenciats:

  • Abi: tendències cognitives més comuns en dones segons la recerca

  • Tim: tendències més comunes en homes

  • Pat: perfil intermig, representa persones amb característiques mixtes

Equip d’avaluació:
Rols essencials: Facilitador (guia la sessió), Driver (interactua amb la interfície), Recorder (documenta les respostes i decisions).

Guia de funcionament

En el procés:

  1. Triem una funcionalitat o tasca concreta del software.

  2. Analitzem com l’Abby (i opcionalment altres personatges) faria aquesta tasca.

  3. Detectem punts on podria quedar-se encallada o frustrada.

Proposem canvis per fer el sistema més inclusiu

Avantatges
  • Aporta un enfocament estructurat i basat en recerca.
  • Fàcil d’aprendre i aplicar en equips multidisciplinaris.
  • No exigeix coneixements previs en estudis de gènere.
  • Afavoreix la inclusió com a part integral del procés de disseny.
Limitacions

Pot requerir temps i atenció per part de l’equip en cada sessió d’avaluació.
Necessita evitar aplicacions simplistes o basades en estereotips: les persones arquetípiques són guies, no patrons universals.

 

Dificultats habituals:

  • Confondre subobjectius conceptuals amb accions concretes.
  • Respondre des del punt de vista personal dels avaluadors (“jo penso que…”).
  • Avançar-se a les respostes de la persona simulada.
A tenir en compte

És un mètode molt estès, especialment entre la comunitat de formació. Molt específic per a UX.

Tot i que està obert a la diversitat i deixa clar que no tracta d’estereotips, es pot córrer el risc d’aplicar-lo de manera estereotipada.

A més, és un procés en què altres persones es posen “en el lloc de”, fet que pot resultar limitador. Seria més desitjable comptar amb un grup real d’usuàries diverses amb qui parlar i a qui consultar directament.

Documentació

Peters, Anicia; and Jernigan, William. "GenderMag: A Method for Evaluating Software’s Gender Inclusiveness" (2016). Computer Science: Faculty Publications, Smith College, Northampton, MA.

https://scholarworks.smith.edu/csc_facpubs/364

Web oficial amb recursos: https://gendermag.org/

From GenderMag to InclusiveMag: An Inclusive Design Meta-Method
https://web.engr.oregonstate.edu/~burnett/Reprints/vlhcc19-inclusiveMag.pdf

AID: An Automated Inclusivity-Bug Detector
https://youtu.be/V_87N2pkVMQ?si=CVnFSqsDGFptU6Nh

Exemples pràctics

Supporting gender-neutral digital library creation: a case study using the GenderMag toolkit

https://researchcommons.waikato.ac.nz/server/api/core/bitstreams/b1c247ce-91e3-488e-874e-f3135a475312/content