Skip to main content

FemFrame

Marc teòric

Feminist HCI

Feminist HCI vol transformar aquesta disciplina posant al centre la justícia social, la diversitat de veus i l’equitat. Es dona veu a col·lectius sovint exclosos dels processos de disseny, es visibilitza la diversitat d’experiències humanes i es transforma la manera com les interfícies i serveis tecnològics s’imaginen i construeixen.

Abreviatura Feminist HCI
Origen i context

Sorgeix del reconeixement de la influència de gènere en la tecnologia als anys 80 i està formalitzat per investigadores com Shaowen Bardzell, que el 2010 va proposar marcs per incorporar el pensament feminista a la pràctica de l’HCI.

Principis

El disseny tecnològic no és neutre i pot perpetuar biaixos socials.
Cal reconèixer el coneixement situat i la pluralitat de veus.
La participació, l’ètica i la cura han de ser pilars del disseny.

Feminist HCI és un marc crític i ètic-estètic que ofereix una agenda teòrica per repensar la Interacció Persona-Ordinador des d’una perspectiva feminista, posant al centre la pluralitat d’experiències, la participació i la cura.

Components

Principis fonamentals: pluralisme, participació, advocacia, ecologia, corporalitat, autorevelació.

Influències teòriques: epistemologia feminista del coneixement situat.

Rols: dissenyadors/es i investigadores/s implicats/des com a agents reflexius.

Guia de funcionament

    1. Analitzar críticament el context sociocultural i les estructures de poder presents en la tecnologia.

    1. Implicar activament les persones usuàries com a col·laboradores, no només com a objectes d’estudi.

    1. Dissenyar per i amb la diversitat, atenent a corporalitat, emocions i contextos particulars.

    1. Facilitar la personalització i auto-definició per part de les usuàries

Avantatges
  • Introducció d’una mirada crítica i reflexiva en el disseny tecnològic.
  • Major inclusivitat i representació de col·lectius diversos.
  • Promou la corresponsabilitat ètica en els equips de disseny i recerca.
  • Afavoreix la inclusió com a part integral del procés de disseny.
Limitacions
  • Pot ser complex d’aplicar si no hi ha coneixements previs en feminismes o justícia social.
  • El risc de “simplificar” el marc i caure en tokenisme ( inclusión superficial y simbólica de personas pertenecientes a grupos minoritarios o discriminados, con el fin de aparentar diversidad o inclusión sin que exista un compromiso real con la equidad y la justicia)
  • Pot exigir més temps i recursos per garantir participació real.
A tenir en compte

No ofereix un procediment pas a pas sinó més aviat un conjunt de principis i valors. El seu èxit depèn de la capacitat crítica i reflexiva dels equips i de la voluntat real d’integrar diversitat en el procés de disseny. Comporta un canvi de mirada cultural i política, no només tècnica.