Feminist HCI és un marc crític i ètic-estètic que ofereix una agenda teòrica per repensar la Interacció Persona-Ordinador des d’una perspectiva feminista, posant al centre la pluralitat d’experiències, la participació i la cura.
Marc teòric
Feminist HCI
Feminist HCI vol transformar aquesta disciplina posant al centre la justícia social, la diversitat de veus i l’equitat. Es dona veu a col·lectius sovint exclosos dels processos de disseny, es visibilitza la diversitat d’experiències humanes i es transforma la manera com les interfícies i serveis tecnològics s’imaginen i construeixen.
Abreviatura Feminist HCI
Origen i context
Sorgeix del reconeixement de la influència de gènere en la tecnologia als anys 80 i està formalitzat per investigadores com Shaowen Bardzell, que el 2010 va proposar marcs per incorporar el pensament feminista a la pràctica de l’HCI.
Principis
El disseny tecnològic no és neutre i pot perpetuar biaixos socials.
Cal reconèixer el coneixement situat i la pluralitat de veus.
La participació, l’ètica i la cura han de ser pilars del disseny.
Components
Principis fonamentals: pluralisme, participació, advocacia, ecologia, corporalitat, autorevelació.
Influències teòriques: epistemologia feminista del coneixement situat.
Rols: dissenyadors/es i investigadores/s implicats/des com a agents reflexius.
Guia de funcionament
-
- Analitzar críticament el context sociocultural i les estructures de poder presents en la tecnologia.
-
- Implicar activament les persones usuàries com a col·laboradores, no només com a objectes d’estudi.
-
- Dissenyar per i amb la diversitat, atenent a corporalitat, emocions i contextos particulars.
-
- Facilitar la personalització i auto-definició per part de les usuàries
Avantatges
- Introducció d’una mirada crítica i reflexiva en el disseny tecnològic.
- Major inclusivitat i representació de col·lectius diversos.
- Promou la corresponsabilitat ètica en els equips de disseny i recerca.
- Afavoreix la inclusió com a part integral del procés de disseny.
Limitacions
- Pot ser complex d’aplicar si no hi ha coneixements previs en feminismes o justícia social.
- El risc de “simplificar” el marc i caure en tokenisme ( inclusión superficial y simbólica de personas pertenecientes a grupos minoritarios o discriminados, con el fin de aparentar diversidad o inclusión sin que exista un compromiso real con la equidad y la justicia)
- Pot exigir més temps i recursos per garantir participació real.
A tenir en compte
No ofereix un procediment pas a pas sinó més aviat un conjunt de principis i valors. El seu èxit depèn de la capacitat crítica i reflexiva dels equips i de la voluntat real d’integrar diversitat en el procés de disseny. Comporta un canvi de mirada cultural i política, no només tècnica.
Documentació
Bardzell, S. (2010). Feminist HCI: Taking Stock and Outlining an Agenda for Design. Proceedings of the SIGCHI Conference on Human Factors in Computing Systems. https://doi.org/10.1145/1753326.1753521
Gender HCI, Feminist HCI, Post-Colonial Computing, Anti-Oppressive Design, and Design Justice
Feminist HCI meets facebook: Performativity and social networking sites
Exemples pràctics
Doing the Feminist Work in AI: Reflections from an AI Project in Latin America
Feminist HCI and narratives of design semantics in DIY music hardware
Feminist Living Labs as Research Infrastructures for HCI: The Case of a Video Game Company
An Archive of Their Own: A Case Study of Feminist HCI and Values in Design