Si et dediques al desenvolupament de software, potser encara no has detectat inclusivity bugs al teu codi. O potser sí que els has vist, però no saps com solucionar-los. Aquest article està pensat per a tu.
Un inclusivity bug és un error en el programari que, sense trencar la funcionalitat principal, perjudica de manera desproporcionada un grup concret de persones usuàries. En aquest cas, parlem dels que afecten la perspectiva de gènere: des d’etiquetes confuses, manca d’opcions clares o llenguatge no inclusiu, fins a fluxos de treball pensats per a un sol perfil d’usuari.
Per saber què està passant i què fan els desenvolupadors OSS al respecte, un equip internacional ha realitzat un estudi amb 266 desenvolupadors experimentats de GitHub. Els resultats són clars: la majoria no aplica cap pràctica per avaluar inclusivitat i gairebé tots manquen de recursos concrets —guies, eines o metodologies— per fer-ho. I els qui intenten aplicar-ho sovint ho fan de manera improvisada, sense un mètode clar.
Un equip de recerca format per Amreeta Chatterjee, Mariam Guizani, Catherine Stevens, Jillian Emard, Mary Evelyn May, Margaret Burnett, Iftekhar Ahmed i Anita Sarma ha investigat fins a quin punt els desenvolupadors de programari lliure incorporen la perspectiva de gènere en els seus projectes.
Ho han fet a través d’una enquesta a 266 desenvolupadors experimentats de GitHub, analitzant les seves pràctiques i les barreres que troben per prevenir i corregir inclusivity bugs. Aquesta recerca ha servit per dissenyar AID, una eina que automatitza part del mètode GenderMag i ajuda els equips a detectar aquests errors de manera ràpida i sistemàtica, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’accessibilitat del programari que desenvolupen.
Què va investigar l’estudi
Aquest treball forma part del projecte AID: An automated detector for gender-inclusivity bugs in OSS project pages. L’equip va enquestar desenvolupadors OSS per conèixer:
L’estat actual de les pràctiques d’avaluació d’inclusivitat en projectes de programari lliure.
Les dificultats que troben per incorporar-les en el seu procés de desenvolupament.
Es va contactar amb 3.124 desenvolupadors experimentats de GitHub, seleccionats pel seu nombre de seguidors, i van respondre 266 d’ells.
Resultats clau
77 % no incorpora cap pràctica per avaluar inclusivitat.
92 % indica no disposar de recursos concrets (guies, eines) per fer-ho.
Només un 8 % del total utilitza alguna tècnica específica; moltes són pràctiques ad-hoc sense metodologia formal.
Principals barreres detectades
Manca de conscienciació o interès
Part de la comunitat no considera prioritària l’avaluació d’inclusivitat o no n’és conscient de la rellevància, deixant la decisió a la iniciativa individual.
“Inclusivity happens on an ad-hoc basis and depends on the individual engineer…” (P84)
Percepció de baixa prioritat a l’OSS
Alguns opinen que la comunitat de programari lliure mai no ha donat rellevància a aquest tema.
“Open source communities have never prioritized inclusivity.” (P145)
Manca de guies o referències clares
A diferència de la qualitat del codi o la seguretat, no existeixen estàndards àmpliament acceptats per avaluar inclusivitat.
“…there are no such guidelines or tools … I hope that just as we have guidelines for code quality we [could] also have inclusivity principles…” (P60)
Escassetat de recursos tècnics i eines
Sense eines específiques, els equips improvisen solucions, amb menys eficàcia i més cost.
“Lack of knowledge and tools makes developers reinventing the wheels all the time.” (P130)
Fins i tot els qui intenten aplicar-ho ho fan sense mètodes formals.
“We don’t use specific techniques…” (P299)
AID: un pas per cobrir la mancança
El panorama és clar: la majoria de desenvolupadors OSS no disposa de mitjans per avaluar i corregir inclusivity bugs.
AID és una eina que automatitza part del mètode GenderMag per detectar problemes que dificulten la participació de certs grups de persones en projectes OSS. En aquesta primera versió se centra en la persona “Abi” i en el seu estil de processament exhaustiu d’informació, identificant qüestions com enllaços poc descriptius, absència d’etiquetes en incidències o manca de guies per a principiants.
Provada en 20 projectes OSS, va aconseguir una precisió del 69 % i un recall del 92 %, fins i tot detectant errors que van passar inadvertits als avaluadors humans.
Més informació:
FemFrame: evitant les barreres des del principi
Les barreres detectades en aquest estudi —manca de guies, eines i metodologies clares— són el punt de partida de FemFrame. Oferim itineraris pràctics perquè els equips de desenvolupament puguin integrar la perspectiva de gènere des de l’inici del projecte.
L’objectiu és que els equips no es trobin amb els mateixos obstacles que revela l’enquesta i disposin de suport per incorporar aquesta perspectiva sense frenar el desenvolupament ni augmentar de manera inassumible la càrrega de treball.